CRISTÒFOR COLOM NO ERA
FILL NATURAL DEL PRÍNCEP DE VIANA
L’any
1428, amb motiu del jurament i coronació a Pamplona de Blanca de Navarra
i el seu segon marit Joan – futur Joan II, comte-rei d’Aragó i Catalunya,
fill de Ferran d’Antequera – fou proclamat hereu de la Corona de Navarra
el seu fill primogènit Carles, nascut a Peñafiel el 29 de maig de 1421,
per a qui havia estat instituït el títol de Príncep de Viana, anàleg al
de Príncep d’Astúries a Castella i al de Duc de Girona a Catalunya. Carles
es va casar amb Agnès, filla del duc de Cleves, morta sense successió l’any
1448.
Després
de la mort de la seva mare Blanca, el 1441, Carles de Viana es va fer càrrec
del govern de Navarra com a lloctinent del seu pare, i tingué per conseller
a Joan de Beaumont. Poc temps després, l’any 1444, el rei Joan es va casar
en segones núpcies amb Juana Enríquez, filla de l’Almirall de Castella,
Federico Enríquez, i acte seguit començaren les disputes entre pare i fill.
Per
altra banda, Ferran el Catòlic – fill de Joan II d’Aragó i de Juana Enríquez,
nasqué a Sos el 1452 i morí a Madrigalejo el 1516 -, que en la cronologia
d’Aragó i Sicília porta el nom de Ferran o Fernando II, fou jurat hereu
d’Aragó a les Corts de Calatayud a la mort del seu germà el Príncep de Viana,
que tingué lloc el 1461. Carles de Viana, que segons uns investigadors molt
poc rigorosos i que naveguen a contracorrent de la història i dels fets
contrastats, seria el pare de Cristòfor Colom, cosa impossible i que esperem
demostrar de manera contundent.
Les
males relacions entre Carles de Viana i la seva madrastra obligaren al Príncep
a viure en el desterrament i a viatjar per Itàlia. Des de Nàpols i a la
mort d’Alfons IV, Carles passà a Sicília el 15 de juliol de 1458. Allà fou
molt ben acollit i passà una temporada en un monestir de benedictins situat
a prop de Messina, on va cultivar l’estudi de tractats filosòfics, literaris
i històrics. Però la passió per l’estudi no era l’única debilitat de Carles:
una altra de les seves grans passions era la de les dones i no la va perdre
en terres sicilianes. En efecte, allà mantingué relacions amoroses amb una
dona molt bella, de bressol modest, anomenada Cappa, de la qual nasqué Joan
Alfons de Navarra, que fou abad del monestir de San Juan de la Peña i bisbe
d’Osca.
Carles
de Viana va embarcar a Palerm a finals de juliol de 1459 i va desembarcar
l’11 d’agost a Salou. El dia 17 del mateix mes va marxar de Tarragona cap
a Mallorca, on va arribar el dia 20. Posteriorment, el març de 1460, Carles
de Viana va abandonar l’illa de Mallorca i va desembarcar a Salou. Així
va acabar el desterrament mallorquí del nostre personatge.
Doncs
bé, amb data del 29 d’octubre de 1459 el Príncep de Viana va escriure una
carta — conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona —
a l’aleshores governador de Mallorca, en la què diu:
“Agradecemos vos muy mucho lo que fecho haveys en recomendación de Margarita.
La verdad de la cosa mostrará lo que haver sentido de ella ser prenyada”
[(Us) agraïm moltíssim a vos el fet que tingueu en recomanació a Margarita.
La veritat de la cosa mostrarà el què s’ha sentit (a dir) d’ella d’estar
embarassada]. Així les coses, ens volen fer creure que aquesta carta és
la prova definitiva de què el suposat fill de Margarita i de Carles de Viana
es convertí en el genial navegant Cristòfor Colom.
Fet
de summa importància, per a desarborar la teoria d’un Cristòfor Colom fill
natural de Carles de Viana, és que en el testament que atorgà el Príncep
el mateix dia de la seva mort a Barcelona, el 23 de setembre de 1461, va
llegar al seu pare Joan II dos mil florins; a la seva germana gran, Blanca,
li va deixar el regne de Navarra, conforme als testaments de la seva mare
i avi, i la resta d’herència que pertanyia a la seva mare la va repartir,
a parts iguals, entre els seus tres fills naturals i de Brianda de
Vaca, Felip, comte de Beaumont, que després arribà a ser arquebisbe de Palerm,
mestre de Montesa i morí a les guerres de Granada; Ana, filla de María de
Armendariz; Juan Alfonso, fill d’una preciosa siciliana, de bressol modest,
anomenada Cappa. Els tres fills eren tan nens, a la mort del seu pare, que
el gran tot just comptava cinc anys.
Aquests
són els fets reals. Carles de Viana tingué tan sols tres fills naturals
i tant ells com les seves mares ens són coneguts i estan ben documentats.
Pel que fa al pretès fill tingut amb la mallorquina Margarita, i no dubtem
de l’autenticitat de la carta abans esmentada i arxivada a Barcelona, el
testament del Príncep ho deixa molt clar: tan sols tres fills naturals.
Aleshores, ¿es va predre l’embaràs de Margarita o és que el nen/nena va
morir posteriorment? El cert és, per tant que el pretès fill natural mallorquí
de Carles de Viana, a qui es vol identificar amb Cristòfor Colom, és un
enorme frau històric.
I vegem
ara altres documents capitals, summament valuosos, definitius, per a provar
que el pretès fill de Margarita, si és que va arribar a existir, no pogué
ser Cristòfor Colom. Recordem que Carles de Viana va desembarcar a Mallorca
el 20 d’agost de 1459. Aleshores, si tingué un fill, forçosament hauria
d’haver nascut el 1460. I com que l’almirall Cristòfor Colom va morir el
20 de maig de 1506 a Valladolid, a l’edat de setanta anys (70) i en senectute
bona, sabem que va néixer el 1436, com va deixar escrit el seu amic
Andrés Bernáldez, mossèn de la vila de Los Palacios (Sevilla), en les seves
“Memorias del reinado de los Reyes Católicos”; és a dir, el pretès
fill mallorquí de Carles de Viana hauria mort, forçosament, a l’edat de
46 anys. En poques paraules, entre Colom i el pretès fill de Carles i Margarita
hi havia la insalvable diferència de vint-i-quatre anys (24).
Naturalment,
poden augmentar els “vianistes”, i així ho fan, que hi ha altres
escrits que posen en dubte que Colom nasqués el 1436, que el fan més jove,
i és que saben que la diferència d’edat entre els dos homes és letal, mortal
de necessitat per a la seva “romàntica” teoria. Però del què no hi ha cap
dubte, i ningú no ho pot desmentir, és que el 1506 Cristòfor Colom era un
home ancià, vell. En efecte, a l’Arxiu de Simancas hi ha registrada
una cèdula “concediendo a don Cristóbal Colón licencia para andar en
mula ensillada y enfrenada por cualesquier partes de estos reinos” (concedint
a en Cristòfor Colom llicència per a anar amb mula amb cadira i fre per
qualssevol llocs d’aquests regnes). Firmada per Ferran el Catòlic el 23
de febrer de 1505 (Colom va morir el maig de 1506), en la qual llegim textualment:
“El rey: por cuanto yo soy informado que vos el almirante don Cristóbal
Colón estáis indispuesto de vuestra persona a causa de ciertas enfermedades
que habéis tenido e tenéis, e que no podéis andar a caballo sin mucho daño
de vuestra salud: por ende: acatando lo susodicho e vuestra ancianidad,
por la presente vos doy licencia...” (El rei: per quant jo sóc informat
que vos l’almirall en Cristòfor Colom esteu indisposat de la vostra persona
a causa de certes malalties que heu tingut i teniu, i que no podeu anar
a cavall sense molt de mal per la vostra salut: per tant: acatant allò susdit
i la vostra ancianitat per la present us dono llicència...)
Pensem,
millor dit, estem convençuts, de què la cèdula del Rei Catòlic és suficient
per a demostrar que Colom el 1506 era un ancià, cosa que no es pot dir d’un
home fantasmal suposadament nascut el 1460. Per afegiment, tenim el testament
del Príncep de Viana (veure “Los condes de Barcelona vindicados”,
de Pròsper Bofarull), en el qual deixa propietats als seus tres fills naturals.
Aleshores, quins arguments els queden als “vianistes”? Ben mirat:
cap ni un.
