Cristòfor Colom, d'Eivissa i Criptojueu -"El Colongate"

Retrat robot de Cristòfor Colom

El seu autor ha estat Carlos Genicio, artista establert a Sant Antoni (Eivissa); està pintat a l’oli i té unes dimensions de 72 x 53 cm. Les dades s’han obtingut de les descripcions que de la seva persona han deixat els historiadors fra Bartolomé de las Casas, Gonzalo Fernández de Oviedo i Hernando Colón, fill natural de l’Almirall. S’ha situat el nostre personatge a l’illa de Guanahaní (Sant Salvador) el 12 d’octubre de 1492, quan Colom tenia 56 anys d’edat puix que segons el seu amic i confident Andrés Bernáldez, ‘el Cura de los Palacios’, havia nascut l’any 1436. Consta documentalment que vestia capa i es cobria el cap amb una gorra de color carmesí i blau, com s’aprecia en el mapa de Juan de la Cosa de 1500. Naturalment, el dia del desembarcament en el Nou Món Colom devia sentir-se realitzat i feliç, i així ho reflecteix el pintor, que per cert ha col·laborat en diverses ocasions amb la Policia Científica espanyola.

L’encontre entre els espanyols i els nadius el relata així Las Casas: <<Los indios estaban atónitos mirando a los cristianos, espantados por sus barbas, blancura y sus vestidos: íbanse a los hombres barbados, en especial al Almirante, como la eminencia y autoridad de su persona y también por ir vestido de grana, estimasen ser el principal, y llegaban con las manos a las barbas maravillándose dellas, porque ellos ninguna tienen>> (Els indis estaven atònits mirant els cristians, espantats per les seves barbes, blancor i els seus vestits: se n’anaven als homes barbats, en especial a l’Almirall, com l’eminència i autoritat de la seva persona i també per anar vestit de grana, estimessin ser el principal, i arribaven amb les mans a les barbes meravellant-se d’elles, perquè ells no en tenen cap). El retrat robot de Cristòfor Colom es conserva a la biblioteca de Nito Verdera.

L’Ou de Colom

El Monument al Descobriment d’Amèrica, conegut popularment com “l’Ou de Colom”, fou inaugurat a Sant Antoni (Eivissa) el 12 d’octubre de 1992 sent alcalde Antoni Marí Tur, i foren els seus autors Antoni Hormigo, que tingué la idea, basada en la hipòtesi del “Colom eivissenc”; Julio Bauzá, arquitecte dissenyador del projecte; Julio Ojeda, que va fer les maquetes. Està construït de formigó armat i té 6 m. d’altura. En el seu interior hi ha una rèplica de ferro de la nau Santa María, obra de Julio Bauzá, que té 2,80 m. d’eslora i pesa 650 quilograms. La proa assenyala el Ponent, cap a Amèrica. Possiblement, un monument com el descrit no es troba en cap altre lloc del món i cada any és fotografiat per centenars de milers de turistes que visiten l’illa d’Eivissa.

La llegenda de “l’Ou de Colom” la recull Martín Fernández de Navarrete [Colección de Viajes y Descubrimientos, Madrid, 1954] reproduint un text de l’historiador Bossi, guiat aquest per una estampa de Teodoro Bry, un llibreter i gravador de Lieja que s’establí a Frankfurt l’any 1570. Diu així: <<Entre les festes amb què van obsequiar a Colom els grans de la cort, quan retornà del primer viatge, en fou una el banquet que li va fer el cardenal Pedro González de Mendoza. L’Almirall ocupava el primer lloc i, conversant durant l’àpat, un dels grans sostingué que si Colom no hagués descobert el Nou Món no haurien mancat homes de talent i habilitat per a executar la mateixa empresa. Aleshores Colom va prendre un ou i va demanar si algun dels que eren presents sabria fer que es mantingués dret sense cap suport. Ningú ho pogué fer i, Colom, aixafant d’un cop els extrems de l’ou, aconseguí que es mantingués dret sobre la taula>>.

Dalt Vila és el vell barri de la mil·lenària ciutat d’Eivissa, situat en principi dins de les muralles cartagineses i després a la triple muralla àrab per a quedar finalment ubicat a l’interior de les muralles renaixentistes, la costrucció de les quals acabà l’arquitecte Gio Batista Calvi el 1585. A la seva zona occidental, als voltants de l’antic Convent de Sant Cristòfol i del Carrer dels Jueus, tenien la seva residència la família Colom, de la què en foren membres els tres germans Cristóbal, Bartolomé i Diego Colón dels arxius espanyols.

Els personatges més interessants que he pogut localitzar de la família Colom, en els arxius d’Eivissa, són Pere Colom, Jurat de la Universitat, segons una carta datada a Perpignan el 26 de maig de 1340; Francesc Colom, procurador de la mateixa institució, a la Capbrevació de l’arquebisbe Iñigo de Tarragona (1396-1398) i document datat el 3 de febrer de 1367; finalment, hi havia un Joan Colom, que el 1379 tenia el monopoli de l’entrada i sortida de captius d’Eivissa [Nito Verdera, La verdad de un nacimiento – Colón ibicenco, Madrid, 1988]. El gran problema és la penúria documental dels arxius històrics d’Eivissa, que fins el moment present impossibilita seguir el rastre d’una família tan important, que per algun motiu polític o religiós – és una seriosa hipòtesi de treball – hagué d’exiliar-se al sud de França.

La fletxa indica la zona del barri de Dalt Vila en la què la família Colom tenia propietats.

Està dibuixat i manuscrit sobre pergamí. Compost de deu peces o quarterons que formen un rectangle de 2,25 x 1,15 metres. Es conserva a la Biblioteca Nacional de París. Carlos Sanz [Mapas antiguos del mundo (Siglos XV-XVI), Madrid, 1961] assenyala que comparant la delineació d’aquesta part del continent – es refereix a la costa oriental dels Estats Units – amb la representació dels mapes actuals, s’ha de reconèixer l’extraordinària semblança que ofereix a primera vista amb la línia costanera que s’estén des de Florida fins el riu Delaware o Hudson. <<Això sembla impossible –afegeix- quan es considera la creença general que els europeus no van veure ni trepitjar les platges del sud dels Estats Units de l’actual república nordamericana abans de Ponce de León, el 1512 o 1513; Giovanni Verrazzano el 1523; Lucas Vázquez de Ayllón, el 1520-1524, i Esteban Gómez. El 1525. S’imposa donar alguna explicació>>.

A més, en el mapa de Caverio també hi ha dibuixat el golf de Mèxic — assenyalat per una fletxa — en un temps que, ‘oficialment’, encara no havia estat descobert pels espanyols. Tanmateix, tenint en compte, a més, que hi ha 21 topònims escrits a la costa americana, l’única explicació possible és que navegants que coneixien l’art de la cartografia havien recorregut aquestes costes anteriorment. Sembla ser que així ho feren alguns portuguesos i, com diu Humboldt, la configuració i noms de lloc haurien estat presos d’un prototipus antic. Qui ho pogué fer?

Trobat el 1901 a la biblioteca del príncep Francisco Waldburg-Wolfegg, al castell de Wolfegg, Wutemberg (Alemanya), es composa de dotze planxes cada una de les quals medeix 45,5 x 62 centímetres. Muntades formen un conjunt monumental de dimensions quasi murals. El mapa es conserva des del mes de juliol de l’any 2001 a la Geography and Map Division, de la Library of Congress de Washington, que dirigeix el Dr. John Hébert. El mapamundi fou adquirit, després de llargues regociacions entre el seu propietari, el comte Waldburg-Wolfegg, i el govern de la República Federal d’Alemanya per l’extraordinària xifra de deu milions de dòlars. És el primer mapamundi en el qual hi apareix escrit el nom Amèrica, un gran honor que van fer els cartògrafs de Saint-Dié (Lorena, Françá) a Americo Vespucio, tot i que sabien que les noves terres havien estat descobertes per Colom. Els autors del mapa foren Waldseemüller, Ringman, Basin i Pelerin.

Allò extraordinari del mapa de Waldseemüller és que a l’hemisferi que hi ha prop de Vespucio a la part ornamental, assenyalat per una fletxa, hi veiem el continent americà situat entre dues masses oceàniques i separat del Japó i d’Àsia. El 1507, s’ha de recordar, encara es desconeixia l’existència de l’Oceà Pacífic i també que Amèrica estigués abraçada pels dos oceans que, en realitat, la circumden. Quina explicació té?: Doncs que hi havia gent que ho sabia.

Per altra banda, observem que a l’istme de Panamà hi ha dibuixat un estret, dins del cercle. Cristòfor Colom, en el quart viatge, va buscar amb deler un pas, un estret que el conduís al Mar del Sud, anomenat posteriorment Pacífic. Doncs bé, resulta que hi hagué un estret al Miocè, però no hi ha cap geòleg que sàpiga quan es va tancar el pas natural – degut a l’acció volcànica o al moviment de les plaques tectòniques – que unia el Carib i el Pacífic. Pel que és vist, navegants de l’antiguitat coneixien no tan sols el canal entre els oceans, sinó que també sabien de l’existència d’un continent situat entre Europa i Àsia, i ho van deixar reflectit en algun mapa. Mapa al qual Colom i Waldseemüller tingueren accés. I si algú té una altra explicació, que ho expliqui.

Globus terraqüi de Johann Schönner de 1520

Nascut a Karlstaad, el 1477, el matemàtic alemany Johann Schönner va editar escrits de Johann Müller, ‘Regiomontano’, i de Johann Werner, i confeccionà molts dels glogus més antics, els quals van contribuir a la història dels descobriments. En referir-se a globus terrestres, <<Entre els més famosos –va escriure Rafael Candel Vila, catedràtic de Ciències Cosmològiques i enginyer de la Universitat d’Estrasburg [Enciclopedia Labor, Barcelona, 1979, Vol. 4, p. 39] hi ha el de Johann Schönner (1515), en el qual hi figurava l’estret de Magallanes abans del seu descobriment>>. També al·ludeix el tema, desconcertant, dic jo, Albert Ronsin [Decouverte et baptême de l’Amérique, Jarville-La Malgrange, 1992, p. 150], i ens referim al fet que aparegui dibuixat l’estret de Magallanes abans del seu ‘descobriment oficial’, però Ronsin afegeix que, al mateix temps, es mostra el continent antàrtic, que tampoc havia estat explorat en aquelles dates. Diu així Albert Ronsin, que és conservador honorari de la Bibliothèque et du Musée de Saint-Dié des Vosges: <<Jean Schönner: Globe terrestre (1520), disciple de Waldseemüller (...) et dessine un continent antarctique nommé Brasilia inférieur séparé de l’Amérique du sud par un détroit alors inconnu puisque le résultat du voyage de Magellan n’est pas encore achevé>>. És a dir, << Jean Schönner: globus terrestre (1520), deixeble de Waldseemüller (...) i dibuixa un continent antàrtic anomenat Brasília inferior separat d’Amèrica del Sud per un estret aleshores desconegut puix que el resultat del viatge de Magallanes encara no s’havia acabat>>.

Quasi res! Es pot concluir, doncs, que molt abans de Cristòfor Colom hi hagué navegants que van cartografiar el continent americà sencer i l’Antàrtida. Algú té una altra explicació?

Beth i Hei (Baruch Haschem)= Lloat sigui el Senyor

Bet i Hei en el marge superior esquerre. Carta autògrafa de Colom al seu fill En Diego en la qual acusa la recepció de les seves cartes; li ofereix una altra Libranza, lliurança, que portaria Méndez amb el seu relat del viatge; li encarrega que mostri també a l’Arquebisbe de Sevilla la què li havia dirigit per al Papa; li recorda que no s’elegeixin Bisbes per a La Española sense consultar-li-ho i li fa altres advertències.